Arvid Jansen té pare i mare, tres germans i tres filles de la dona amb qui viu des dels dinou anys. Amb una urpada de la vida, desapareixen tots: els uns a bord d'un ferri, les altres en un naufragi que es diu separació.Queda ell, exposat com una tija al vent. Arrelat i determinat a ser part d'allò que va i ve pels carrers d'Oslo, als bars i als tramvies, de dia i de nit. La gent viva que no coneixem, amb qui un cop de volant ens fa entrar en col·lisió. La gent morta que va poblant el paisatge. La gent, poca, de qui ens fem càrrec, i que ens llasta.D'aquestes col·lisions de persones d'on surten el malentès i la màgia, Per Petterson n'ha fet la matèria d'una obra. Arvid Jansen protagonitza tres novel·les. Els altres personatges entren i surten per les portes dels seus onze llibres, llegits en una cinquantena de llengües una catedral literària, feta amb l'escuma dels dies.

Nascut el 1952 a Oslo, Per Petterson va treballar uns quants anys com a obrer, llibreter i traductor, abans de fer el seu debut literari el 1987 amb la col·lecció de relats Cendra a la meva boca, sorra a les meves sabates. El 1990, poc després de publicar la seva primera novel·la, el colpeix una tragèdia familiar pare, mare, un germà i una neboda moren en l'incendi del ferri a bord del qual anaven a Jutlàndia. La seva tercera novel·la, Cap a Sibèria (Club Editor, 2011), va rebre el Nordic Council's Literature Prize, i la quarta, I kjølvannet (Dins l'estela, en què narra el naufragi i la pèrdua dels seus familiars), el Brage Prize.Però és el 2003, amb Sortir a robar cavalls, que conquereix els lectors i els guardons literaris d'arreu del món, en més de cinquanta llengües. Des d'aleshores ha publicat Maleeixo el riu del temps (Club Editor, 2009) i Jeg nekter (M'hi nego, en curs de traducció). El conjunt de la seva obra pot descriure's com unes variacions sobre els temes de la infantesa, la família i la memòria com a gran constructora.